TERRES DE LLEÓ

Feia temps que no escrivia al meu blog, potser seria perquè fa dies que no tenia temps per a dedicar-li ni un moment, però avui i des de la tranquil·litat d'aquestes terres faig un resum del que per ara només és l’inici del meu petit viatge.

HOCES DE VEGACERVERA

La veritat és que d’escalada a roca poca, evidentment el temps no deixa ni treure el nas per la muntanya, tot i que aquest cap de setmana aprofitant una visita a Almuzara proper al municipi de Cármenes, poble de la àvia de la meva amiga Aida que m’ha acollit, he pogut veure les famoses hoces de Vegacervera situades a la vessant Lleonesa de la serralada Cantàbrica, paredooones de tàpies d’aquesta zona que presenten uns fràgils valors naturals, especialment geomorfològics. És el riu Torío el “culpable” de l’espectacular fenomen kàrstic, que va incidir sobre les roques calcaries i es sitúa a uns 500 metres de desnivell.

D’aquesta manera em proposo una nova visita a la primavera per tal de poder fotografiar aquestes parets i trepar-les a gust gaudint de tot el que l’envolta, cultura de vins i tapes envoltada d'una gent maquíssima i que formen part de la natura misteriosa que predomina en aquest sector, doncs degut que la nevada d'aquest cap de setmana no m'ha deixat admirar.

Per tots aquells interessats us adjunto un parell d’enllaços per si mai voleu venir per aquí tard o d’hora:

Crokis de la zona: http://es.geocities.com/jlhonrado/hoces.htm

Fotografies de la zona: http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/leon/vegacervera/Rio+torio+por+las+hoces+2/

I alguna frase o replec d’informació que m’ha agradat trobar:

Existió un tiempo en que las Hoces fueron sólo roca, agua y luz. Largas estaciones moldearon sus facciones y amansaron sus perfiles. Durante siglos vieron pasar a las gentes que miraban recelosamente sus albas calizas. Hoy son 159 vías conocidas, de todas las dificultades y estilos. Pasarán nuevas generaciones, se dibujarán nuevos itinerarios y, quizás, volverán en el futuro a ser tan sólo roca, agua y luz, pero, mientras tanto, de todos nosotros depende el que las Hoces sigan siendo lugar de encuentro y disfrute y la escalada la pasión que nos una.

Miguel García y Cristino Torío http://roble.pntic.mec.es/~ctorio/hoces.htm

LLEÓ

Ja fa més de dues setmanes que paro per aquí, i la veritat és que només puc resumir la meva estada en un somriure d’orella a orella. En primer lloc donar-li les gràcies a l’Aida per acollir-me a casa seva durant tot aquest temps. De moment ja he tingut prou temps per indagar pels carrers d’aquesta petita ciutat i em quedo amb l’acollidora catedral que té un gran encant i que m'empara dia i nit quan passejo pels seus voltants, essent per a mi el meu punt de trobada amb els meus coneguts.

Per a més informació sobre aquest monument:

Construida sobre el solar de unas termas romanas del siglo II, que fueron convertidas en palacio real por Ordoño II en el siglo X. Este palacio se donó luego a la Iglesia para erigir una basílica que el obispo don Pelayo reedificó de 1065 a 1073. En los primeros años del siglo XIII hubo necesidad de transformar el templo que resultaba insuficiente, por lo que se acometió la construcción del edificio actual: http://acacia.pntic.mec.es/~mgodos/catedral.htm

Catedral de León: http://www.catedraldeleon.org/catedral.htm

I entre d'altres llocs (San Marcos, Sant Isidoro, MUSAC, etc..) que m'han dut meravelloses sensacions destaco la Plaza Mayor que acull dissabtes i dimecres el mercat.

ROCODROMS

La veritat es que no faig gaire grau però gaudeixo entrenant per superar-me, això si a la meva manera i possant en práctica adaptacions d'entrenaments que realitzen companys meus. Així doncs, al segon dia d’estar per aquí ja vaig posar-me les piles i em vaig dirigir al Polisportiu del Ejido, on hi ha un rocòdrom i on es concentra part de la gent que escala per la zona. Allà he conegut gent entranyable que segur recordaré per la seva hospitalitat i companyerisme (Silvia, Nacho, Javi... entre d'altres.)

Polideportivo de El Ejido: http://www.top30climbingwalls.com/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=874&te=49&idage=875&vap=0

I ara per fi puc reprendre el meu entrenament dimarts i dijous en una sala alternativa, fruit de la gentilesa de la gent d'aquestes terres, on estic rodejada de motivació i em sento com a casa.

Mentres tant ja he deixat la meva petjada per aquest petit món, l'Associació d'escalada sostenible ja comença a ampliar horitzons i molts son els escaladors d'aquestes terres que sense saber de la nostra existéncia formen part de nosaltres, preservant dia a dia les seves parets. A la vegada i sense saber-ho ja han començat la seva col·laboració amb nosaltres fent difusió dels valors que junts ja difonem i practiquem i que son iguals per a tots.

No tanquem els ulls a una práctica sostenible de l'esport de l'escalada, aquí us deixo un exemplar d'una reflexió, d'una persona més que admira i gaudeix de la natura que envolta la nostra passió, l'escalada!

José Barceló: http://josebarcelo.wordpress.com/2009/01/31/asociacion-de-escalada-sostenible/

Gràcies per la teva col·laboració.

fins aviat!